ABANS DE SOPAR

No hi ha més plaer que deixar-se portar per l’inspiració i deixar escapar totes aquelles paraules i frases que se’t venen a la ment, es diu el jove a sí mateix; i  explorar la creativitat que fa que s’uneixin les neurones i impulsar-te a capbussar en les teves idees sota un tel d’ambients, situacions i espais imaginaris.

El nostre escriptor adolescent gaudeix davant del full de paper i no deixa passar l’oportunitat de descriure imatges tal com li venen, relatant situacions imaginades (que, de ben segur, són més el resultat d’una barreja d’imatges de llibres, còmics o pel·lícules que d’experiències viscudes) o inventant diàlegs que encaixin en les peculiaritats típiques dels personatges que mouen la seva historia.

Exercici lliure, en diuen, i com podria millorar la seva narració sinó és deixant-se anar?

S’aixeca, dona un tomb per l’habitació nua, on pengen pòsters reciclats del seu germà gran, que fa poc va iniciar un viatge a un lloc molt llunyà. Aquelles imatges d’estrelles de l’NBA dels 80 resten enganxades com a petit homenatge a qui li va ensenyar a llançar a cistella. I ara vol clavar un triple als morros dels que diuen que és un xaval tancat, tímid, sense personalitat… I ho fa, i tant, a través d’un flux constant de paraules que esdevenen paràgrafs sencers.

De què podria seguir parlant?

Un viatger, ell mateix, o ell mateix en el rostre i físic del seu germà. Seduïnt dones desconegudes, resolent situacions misterioses arreu del continent i sent recompensat com mai ho ha estat. Vestir-se amb les robes més cares i anant a recepcions i còctels convidat per personatges molt influents. No ho té clar.

Estem davant d’un futur escriptor?

Segur.

Totes aquestes línies  no son una mera excusa per fer els deures de ciència; hi ha una necessitat inherent en la seva jove ment per fluir sobre el full de paper. Tot s'acaba: la mare el crida, ha d’anar a sopar que la truita es refreda. Deixa el bolígraf sobre la taula i tanca el quadern.

Demà hi seguirà.