28/10/13

VIGILÀNCIA

El primer que vaig veure va ser l’etiqueta de la capsa de cartró on m’havien transportat. “Oficina de la Caixa de Pensions, Carrer Guillem Tell 28, 08006, Barcelona”. Entenc que la meva feina us podia semblar monòtona i molt estàtica, perquè des de que em van instal·lar, sempre tenia el visor dirigit a un mateix punt, la porta d’aquell caixer automàtic. Però bé, no us vull entretindre amb detalls superflus per explicar-vos el que vaig veure aquella nit.
Recordo que aquella tardor havia vist entrar sovint aquella dona, de la que em va cridar molt l’atenció l’abric que sempre duia. Tot i que vell i ple de taques, semblava de molt bona qualitat i habitualment, les persones que venien a dormir al meu caixer, duien robes més modestes.
Segons sortia a l’extrem inferior de la meva visió, era la matinada del 16 de desembre del 2005. I com els dies previs, la dona va entrar una mica més tard de les dotze. L’hora posterior van entrar bastants clients a treure diners, però cap d’ells semblava mirar-la directament ni tan sols adonar-se que hi era. S’estaven un promig de 4 minuts i sortien després de posar-se els bitllets al moneder. Cap allà l’una i mitja, però, van entrar dos joves i ells si que s’hi van fixar en la dona. Intueixo pels seus rostres que l’insultaven i també veia que li tiraven objectes com una ampolla buida de refresc o un conus de plàstic taronja i blanc. Entre riures, van sortir d’allà després de que la dona els hi tanques la porta als morros.
I vaig seguir amb la feina, sense ensurts. Intuïa els forts roncs de la dona, mentre jo, ho reconec, també em notava cansada. La meva funció era no deixar mai de vigilar la porta; així que, ni que tingués la capacitat de fer-ho, no podia permetre’m el luxe de posar-me en Off.
Al cap d’unes tres hores, més o menys, va ser quan vaig retratar els fets que m’han atorgat aquesta importància “mediàtica”, com diuen ara. Un noi  que mai havia vist entrar al meu recinte, va picar repetidament a la porta. La dona, desvetllant-se, va treure el pestell i el va deixar entrar. En tornar al seu racó, pels dos costats de la porta van aparèixer els dos nois d’abans. Fora del meu angle de visió, dedueixo, la van sacsejar, menysprear o tirar-li escopinades. El que sí que vaig veure amb claredat va ser com dos dels nois sortien i al cap d’uns minuts,  tornaven amb un bidó blau de líquid a la mà. Un d’ells devia abocar-li aquell líquid, ja que el noi que fumava una cigarreta, la va llançar en direcció a la dona i… Vaig sentir una gran sacsejada sota meu, seguit d’aquella gran explosió. Al moment, enfront del meu ull, tot el caixer es va omplir d’una gran bola de foc. Mig atordida, em va semblar escoltar, entre gemecs de dolor de la dona, com els seus insults perdien força…
Pel que em vaig assabentar més tard, els bombers van arribar ràpid. En apagar el foc, van poder salvar la gravació que havia realitzat aquella nit. Gràcies a aquelles imatges que tant m’havia costat enregistrar, han decidit que aquells dos nois majors d’edat han d’estar molts anys a la presó. Jo em retiro i, si existís un mon en que les càmeres de gravació poguessin escriure, hauria fet aquest text que acabeu de llegir. Encara que penso, i ho sento per dir-ho després que m’hagueu llegit, potser hauríeu fet millor en veure directament el que vaig captar. En aquest cas, com en la majoria, unes imatges valen més que mil paraules.

En record de la Maria Rosa Endrinal

Safe Creative #1304204976468

Basat en fets reals... 

8 comentarios:

  1. Ensemble molt b. Es veu clarament el punt de vista de un objete, en aquest cas la camara del caixer.

    Jo no soc molt entessa pero potser una frase: Encara que penso, i ho sento per dir-ho després que m’hagueu llegit, potser hauríeu fet millor en veure directament el que vaig captar. No se si sobraria. Pero no soc la mes adient potser per dir-ho.

    Felicitats per el compte!!!!

    Susana Aledo del taller de Literatura

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies pel temps i el teu comentari, Susana. Celebro que haguis gaudit de la lectura d'aquest relat, fet amb totes les ganes de que sortís bé. Ens llegim! Una abraçada.

      Eliminar
    2. Ah! Perdona, també m'havia deixat de comentar la frase que em dius: la frase la vaig afegir al final, era com un guiny als que em van escoltar dilluns (no sé si tu hi eres). Merci de nou!

      Eliminar
  2. Enhorabona!
    M'agrada molt més així. Se nota que és des del punt de vista de la càmera. Jo crec que la història real és molt bèstia i s'ha de ser molt valent i assumir el risc de fer-ho des d'una visió objectiva i insensibilitzada als fets. Però tu ho has sabut fer.
    A tall de recomanacions, no sé si una càmera pot escoltar roncs, crits, etc. Per lo demés, molt bé.
    Ah! I no et desanimes. Com va dir la Mercedes un dia, s'aprèn més dels errors que dels encerts.
    Fins el dilluns proper!

    ResponderEliminar
  3. Celebro que t'agradi, Mireia. Vaig arribar a casa amb la necessitat d'arrodonor-lo i deixar-lo millor. Si és veritat que m'ha sigut difícil descriure la situació objectivament, però bé, després de tant insistir en la necessitat dels punts de vista, valia la pena intentar-ho.
    I moltes gràcies per les recomanacions, Fins dilluns!

    ResponderEliminar
  4. Hola ! Sóc la companya que estava al teu costat a la classe. Està molt millor la història explicada d'aquesta manera , de l'altra manera , també estava ben escrita , però igual semblava més el relat en un diari, però tú podrà dir millor la profe . És el meu primer taller d'escriptura i t'ho dic des de la humilitat de una persona que li agrada molt llegir, però novata totalment en el que és "escriure ".Del que et puc felicitar , és de com has gestinat la frustació i has après dels errors , com a coach Espero que no tardessis gairé a sopar :).Fins dilluns

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Gema! Encantat de tornar a rebre el teu suport :D Tens raó, penso que hi ha hagut millora perquè la primera versió la vaig presentar sense la feina de "revisió" necesària. Ara estic satisfet del resultat i, sí, he sopat a la meva hora. :D Gràcies i fins dilluns!

      Eliminar
    2. Hola !
      Jo no sé twittejar.Snif !!
      Necessito classe magistral per dummies , jaja
      Fins dilluns

      Eliminar