I per acabar amb l’experiment #DL3F, un homenatge a la gran saga,
amb una historia del Marty McFly i el Doc, de tornada al passat per retrobar-se
amb en Biff Tannen.
Com a l’anterior experiment, destacar totes les coses positives
que comporta estar involucrat en aquesta ventura creativa. Tot i que el meu mòbil
em fa la guitza i no puc rescatar bé els tuits dels companys, fer una tasca
així a través d’una xarxa social és, de nou, una experiència molt enriquidora.
Finalment, enllaçar-vos també a mirar els blocs dels companys.
La màgia de leslletres de l’Edgar Cotes
La meva perdició del
Sergi G. Oset
+3 de
la Miri Quatre
Escrits de l’HomeFosc de Ferran d’Armengol
Luchando contra el
duende de la perversidad de Hugo
Camacho
Ara, a disfrutar de l’últim relat:
—Marty, ràpid, hem de tornar. —el científic interromp al jove.
—Ara? on, Doc? —respon ell—. Tu vine, és urgent, es tracta de...
recopilar unes dades i podrem decidir a on... bé, a “quan” anem.
McFly no sabia si tenir-ne por o no.
—Però de quines dades estem parlant, Doc?
—NASA,comunicacions per satèl·lit, i eclipsis de sol.
Hi ha un perill al cinturó de Clarke...
Marty s’empassa el contingut de la seva Cola d'un glop. Dissimula
cordant-se les Converse. «Doc ha perdut el cap?», es pregunta.
—Ràpid, Marty, ajuda a Einstein a pujar i marxem. No t'ho creuràs,
però es tracta d'ajudar en... Biff Tannen.
—Biff Tannen? Però si... —comença a cridar en Marty, però el Doc
no el deixa acabar:
—I agafa l'skate!... Si, ja sé que té un cervell de
mosquit! S'ha fet amic d'un impresentable que li fa fer la feina bruta. El
GOES3 perilla...va, anem!
Marty emet un xiulet d’admiració en seure al DeLorean. Cerca pel
dial, fins que la veu de Bryan Adams ressona a les ones. La cançó és Summer of
69.
—Precisament, Marty, l'any on anirem —digué en Doc—. Els teus
pares i en Biff tenen 30 i tu, tu ets un bebè. Hi haurà un eclipsi de sol i
això pot fer que el GOES3 no recarregui les bateries perquè el sonat d'en
Tannen es creu espia i vol demostrar als soviètics que és digne de confiança. I
aquesta podria ser la seva petita demostració. Bé Marty, l'any 1969 el GOES3
encara no existeix, però si aquell tarat desvia l'òrbita de l'Intelsat, no
existirà mai. Maleïts russos! Però deixem-nos de xerrameca i saltem al passat,
que hi ha molt a fer. Estàs preparat?
—Suposo que si, Doc. L'any 1969 no va ser quan vam arribar a la
Lluna? També es tracta d'això la missió? Aaaaaaaarrgggg!!! On som?
—Al 1969.
Abans d’aparèixer enmig del concert, Doc ja sabia que s’havia
equivocat. Milers de hippies els envoltaven i Hendrix tocava Hey Joe.
—¿Brian Adams, nano? Això sí que és tocar la guitarra.
Doc estava encantat, però McFly s'adonà que al seu amic se li
anava la pinça quan acceptà la pipa de maria que li oferia un d’aquells
melenuts. Havia de fer alguna cosa i ràpid.
—No havíem vingut a buscar en Tannen, Doc? —preguntà en Marty,
buscant una manera de sortir del festival Hill Valley-Love & Peace.
—En Tannen, dius?, si, suposo... Area 51, Nevada —va mormolar el
científic—. L'Einstein ens ajudarà a entrar. Quan distregui el guarda, agafa
l'skate i corre cap a l'edifici del fons, Marty. Jo et seguiré.
El brogit dels motors a reacció dels avions trencant la barrera
del so neguitejava l'Einstein. En Marty es col·locà els auriculars del Walkman
i donà embranzida a l'skate, deixant el guarda amb un pam de nas.
Doc aprofità que el guarda mirava aquell giny sobre el que es
desplaçava en McFly i l'estaborní amb un fort cop al cap.
—Anem Einstein! Marty, en Tannen deu ser allà dins, amb
l'ordinador central. Hem d'impedir que toqui res! El convidaré a fumar...
maria.
En Tannen, aliè a tot, gaudia d'una hamburguesa de quart de lliure
de vedella de Kentucky. Es sentia l'amo del món. Es sentia l'amo però, en
realitat era l'encarregat de la neteja de la base. Amb el poc cervell que
tenia, va ser molt fàcil enredar-lo. I ara estava esperant que aquell vell del
bigoti passés per allà per prendre-li la carpeta i donar-li a qui li havia
enredat.
Tannen es va ensorrar. Estava disposat a donar-los tots els
expedients classificats si, a canvi, podia marxar amb ells en el DeLorean.
Amb aquella cigarreta se li van oblidar els problemes, va convidar tots els
vigilants a fer unes pipades i va marxar amb els nous amics.
M'han agradat tots tres i per diversos motius, cada un té el seu què, potser per què sembla que ho heu fet tota la vida això de fer relats a vuit mans. felicitats i ens seguim trobant per la xarxa.
ResponderEliminarMoltes gràcies, Ferran. La veritat és que tots dos grups semblem estar realment coordinats i a gust en aquests experiments. Que segueixi l'aventura!
ResponderEliminarUps, no havia comentat el teu post? Disculpa nen, quin cap!
ResponderEliminarAquí vas partir amb avantatge, eh? Després de repassar la saga, alguna cosa en devies treure, ha, ha.
Vas donar una bona entrada per tal que poguéssim jugar amb els protagonistes del film i poder-los enviar a passar-ho malament en un passat alternatiu.
Encara que l’equip contrari ho negui, vam ser els millors ;P
Jajajajajaja. Som com el Dream Team i tú ets el nostre Guardiola.
EliminarSens dubte, la saga i els seus personatges donarien per haver fet centenars de relats, en Zemeckis i demés eres veritables cracks; 30 anys més tard, la peli encara es pot veure sense pensar allò de "vaja, com es nota que és de fa temps..."
:D