Segon
experiment literari a través de Twitter. En aquest cas, el repte era diferent,
ja que es tractava de fer tres relats en dies alterns en grups més petits, com
una mena de competició contra l’altre grup.
L’excusa per fer els relats era la saga
de pel·lícules “Back to the future”. Així doncs, partint dels viatges amb el
DeLorean, podíem jugar amb els personatges i fer-los moure a través del temps.
Com son tres relats diferents, els penjo
en diferents posts. En l’entradeta del següent, recordaré els integrants d’aquesta
aventura a través de “condensadors de fluzos”
Espero us agradi aquest primer relat, en
que la protagonista és una jove molt entranyable…
Portava més de mitja hora intentant arrencar el DeLorean sense èxit, fins
que va caure en un petit detall: Liv Shampoo havia robat tota mena d’esportius
estrafolaris, tot i que mai hagués pensat que fugiria de la bòfia en aquell
trasto rosa.
«Rosa», va pensar. La solució per fer el pont al sistema elèctric del
cotxe també seria rosa: duia el vibrador carregat a la bossa. Liv s’estremí de
plaer quan el motor arrencà amb un brogit encabritat, submergint-la en un
calidoscopi de sensacions humides.
Havia fixat la data: 20 d’agost del 1335, Egipte.
Tot d’una, els fars del vehicle il·luminaven una cambra mortuòria en
penombres. Sarcòfags, terrisses i quadrigues atapeïen la sala. Decidida, es va
treure el xiclet de la boca i el va enganxar al canvi de marxes, es va calçar
unes sandàlies i va sortir a explorar. Caminà entre atuells decorats, estàtues
de soldats vestits amb armadures d’or, però el que més li cridà l’atenció va
ser… l’estàtua que duia una llarga túnica ratllada, subjectada al coll per una
cinta. Es visualitzà vestint aquella majestuosa peça de roba. I se la va
emprovar, així vestida no cridaria tant l,atenció. Va buscar corrent un mirall,
el trobà i després de netejar-ho amb una altra túnica es contemplà embadalida.
Estava realment potent.
“Això no m’ajudarà a sortir”, va aturar-se. «Pensa, Liv, pensa…», es
digué mentre la imatge del mirall començà a distorsionar-se…
Amb pas solemne es va decidir a resoldre els paranys amagats en aquella
piràmide i sortir a buscar aquell marrec d’en Tutankamon. La nit queia sobre el
desert. Un ventijol suau l’acaronà. La llum d’unes torxes i una música
embriagadora orientà les seves passes. Mentre caminava, va veure un llum al cel
més brillant que cap altra estrella i que s’anava fent cada cop més gran. La
música que provenia d’un campament proper a la riba del Nil es transformà en un
cor de laments que entonava una salmodia hipnòtica. Liv se sentia cada cop més
atreta cap a aquelles veus, i no podia deixar de mirar aquella llum que se li
acostava. El cap li ballava. L’atracció que sentia li impedia aturar-se, Duia
la túnica reial i tothom li feia reverències. Era inevitable participar en la
cerimònia. Una munió de mans desitjoses la portà fins l’origen del focus
enlluernador que havia aterrat. Nubis i egipcis es postraren per igual.
Un home amb un estrany casc de falcó se li acostà. Quan parlà, la Liv va
veure que no era un casc, era el seu cap. No ho va poder evitar, va treure el
mòbil de sota la túnica i va fer una foto. Van pensar que era una bruixa vinguda
del més enllà… L’home, en veure el flash que sortia d’aquell estrany aparell,
es va agenollar davant la Liv, que amb un nus a la gola, l’observà. L’home
falcó un cop refet, va posar-li una urpa damunt el front. Els pensaments de la
Liv es van fondre amb els del viatger estel·lar.
De sobte el déu Ra sentí la necessitat de tenyir-se les plomes per que no
se li veiessin les arrels. La Liv va fer sortir el sol. Ra, déu del sol havia
trobat la seva deessa. Liv portà de la mà el déu del sol fins el DeLorean rosa.
Junts polsaren el botó d’ignició a l’atzar.
