CASTANYAWEEN 2013 *

  *El terme "Castanyaween" ha estat adoptat pel grup per iniciativa de l’Hugo Camacho. Qualsevol problema legal derivat de l’ús del terme, consulteu amb ell… I vigileu, li agrada la carn humana.*

 Els monstres del grup “Tuiterats ultradimensionals” hem disfrutat d’un terrorífic Castanyaween. Com tant ens agrada atiborrar-nos de castanyes o panellets, com xuclar històries de zombies, vampirs o altres monstres terribles; hem decidit fusionar les dues festivitats.

¿Què t’agrada buidar castanyes i posar-hi una espelma dins?

¿Què disfrutes anant a visitar els difunts vestit de bruixa?

¿Penses que els panellets s’han de degustar amb un bon got de sang?

Aquests són els teus escrits.

Perquè tots podem disfrutar del Castanyaween com hem fet nosaltres, creant en menys de 48 hores, tots aquests tuits en forma de microrrrrrelats.

I com els volem compartir amb tots vosaltres, aquí teniu els resultats. Aquest són els nostres CASTANYAWEEN...

Quan Salvador Espriu inspira a un grapat d'escriptors usuaris del twitter... #03SE

Joc; lluita, sang i violencia; viatges per l’espai i pel temps; un pessic d’amor i un final sorprenent. Aquest surrealista relat és el resultat de la nova experiencia tuitera, aquest cop amb el hashtag #03SE, que amb un grup d’escriptors a la xarxa hem realitzat durant aquest mes de setembre. El disparador creatiu era, en aquest cas, una cita d’en Salvador Espriu.

Com en les anteriors experiències, vull ressaltar totes les coses positives que comporta un experiment creatiu d’aquesta mena, augmentat per la dificultat de construir el relat i no “perdre el fil” al ampliar-se el nombre de ments pensants i dits tuitejant sense parar. Així, a més dels habituals Sergi G. Oset, Hugo Camacho, Alícia Gili Abad, Ferran d’Armengol, Edgar Cotes i Miri Quatre, s’han sumat al repte tres escriptors més:

Montse Medalla (http://elmeumar.blogspot.com.es/)

Sergi Marcos

Glòria Tudela Galbis

  (http://paranoiasrikanna.blogspot.com.es/)

Com sempre, recordar-vos que en els blocs de tots els participants, podeu llegir els seus propis comentaris sobre l’experiència.

En fi, a disfrutar de la lectura. Ah! I si no us heu quedat satisfets, recordeu llegir els altres reptes creatius a l’etiqueta “Cadàvers exquisits”.

Fins la propera, si el Senyor del Temps ens permet seguir jugant...

“On anirà l'home? 

O bé migrarà en massa a l'espai exterior o bé per instint de supervivència, procurarà destruir el seu veí"

                                                               S. ESPRIU 

L'Adolf recordà aquella cita d'Espriu mentre contemplava la Terra des de la finestra del transbordador. Hi anava per primer cop. El primer objectiu ja l'havia assolit. Era un patir constant, una mena de rosec a l'estómac, que connectava pensament i entranyes. Observar el planeta li féu recordar les lliçons d'història de les invasions dels keplerians i els seus opressors, els pterencs. Ser un híbrid d'humà-keplerià havia apartat als seus de les fonts del coneixement galàctic. Ara, les coses havien canviat força. L'Adolf finalment va arribar a la terra. La seva missió era establir contacte amb els éssers humans, així ho va fer.

Un cadàver exquisit via Twitter

Aquest útim mes i mig he col·laborat en un projecte creatiu via twitter. Es tracta d'un "cadàver exquisit" literari, consistent en realitzar un tuit per persona i setmana, amb el hashtag #02DL, per tal de formar un relat. La primera frase, de l'autor David D. Levine, "Portava a la mà una carpeta vermella amb una etiqueta en què es podia llegir TOP SECRET" servia d'inici; el resultat posterior, una auténtica aventura creativa. 

Parlant del procés, agrair als meus companys de viatge "tuitero", ja que ha sigut una experiència enriquidora i que m'ha posat les neurones literàries a treballar, que sovint a l'estiu semblen una mica apagades. 

Aquest cadàver exquisit el podeu llegir (i de pas fer un cop d'ull als escrits dels companys) en els següents blocs:

La màgia de les lletres de l’Edgar Cotes

La meva perdició del Sergi G. Oset
       +3 de la Miri Quatre
       Escrits de l’Home Fosc de Ferran d’Armengol

Luchando contra el duende de la perversidad de Hugo Camacho

I ara, després d'aquest preàmbul, aquí us deixo el resultat de l'experiment. També, informar-vos de que gràcies a la feina del company Hugo Camacho, també es pot llegir el relat en la versió anglesa.

Portava a la mà una carpeta vermella amb una etiqueta en què es podia llegir TOP SECRET. Aquesta despertà la curiositat de la gent. Es preguntaven quin secret hi podia amagar. Espionatge, drogues, assassinats… Què sinó? Però ningú no sabia que no tenia res a veure amb tot allò. Yuriy cargolava, amb mans expertes, un kosyak. Les cicatrius, la navalla i els tatuatges, l’assenyalaven com a membre de la Bratva. Però una estranya malformació dels genolls l’obligava a portar un caminar de dansaire que molt sovint negava la seva condició mafiosa. 

Una mà tallada amb manilles. Sang i una maleta desapareguda.

Era l’única manera de què algú s’interessés pel document que hi duia: el seu currículum.

Hi havia un mort i estranyament feia olor de dolç, però ni el gos de la científica s’atrevia a acostar-s’hi… Potser un boig?