Joc; lluita, sang i violencia; viatges per l’espai i pel temps; un
pessic d’amor i un final sorprenent. Aquest surrealista relat és el resultat de
la nova experiencia tuitera, aquest cop amb el hashtag #03SE, que amb un grup
d’escriptors a la xarxa hem realitzat durant aquest mes de setembre. El
disparador creatiu era, en aquest cas, una cita d’en Salvador Espriu.
Com en les anteriors experiències, vull ressaltar totes les coses
positives que comporta un experiment creatiu d’aquesta mena, augmentat per la
dificultat de construir el relat i no “perdre el fil” al ampliar-se el nombre
de ments pensants i dits tuitejant sense parar. Així, a més dels habituals
Sergi G. Oset, Hugo Camacho, Alícia Gili Abad, Ferran d’Armengol, Edgar Cotes i Miri Quatre, s’han sumat al repte tres escriptors més:
Com sempre, recordar-vos que en els blocs de tots els
participants, podeu llegir els seus propis comentaris sobre l’experiència.
En fi, a disfrutar de la lectura. Ah! I si no us heu quedat
satisfets, recordeu llegir els altres reptes creatius a l’etiqueta “Cadàvers
exquisits”.
Fins la propera, si el Senyor del Temps ens permet seguir jugant...
“On anirà
l'home?
O bé migrarà
en massa a l'espai exterior o bé per instint de supervivència, procurarà destruir el seu veí"
S. ESPRIU
L'Adolf recordà aquella cita d'Espriu mentre contemplava la Terra
des de la finestra del transbordador. Hi anava per primer cop. El primer
objectiu ja l'havia assolit. Era un patir constant, una mena de rosec a
l'estómac, que connectava pensament i entranyes. Observar el planeta li féu
recordar les lliçons d'història de les invasions dels keplerians i els seus
opressors, els pterencs. Ser un híbrid d'humà-keplerià havia apartat als seus
de les fonts del coneixement galàctic. Ara, les coses havien canviat força.
L'Adolf finalment va arribar a la terra. La seva missió era establir contacte
amb els éssers humans, així ho va fer.