Mostrando entradas con la etiqueta Alicia Gili. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Alicia Gili. Mostrar todas las entradas

10/12/13

TORNEIG LOVECRAFT

És possible fer 12 relats diferents d’un mateix inici? En aquesta ocasió, el grup tuitaire hem fet al llarg del mes de novembre un torneig molt interessant. Degut al creixement exponencial del grup, hem fet relats en equips de 4 o 5, variables a cada semana i durant quatre caps de semana consecutius. 
El començament comú del “Tornei Lovecraft” era:
“Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.                             H. P. Lovecraft”
Les 12 versions, en les que hi ha hagut espai per tot tipus d’històries, les podeu llegir en el blog del grup… 
De totes maneres, aquí us deixo els relats en els que he participat, amb els noms dels companys amb qui he realitzat aquesta aventura setmanal. Que els disfruteu!

25/9/13

Quan Salvador Espriu inspira a un grapat d'escriptors usuaris del twitter... #03SE


Joc; lluita, sang i violencia; viatges per l’espai i pel temps; un pessic d’amor i un final sorprenent. Aquest surrealista relat és el resultat de la nova experiencia tuitera, aquest cop amb el hashtag #03SE, que amb un grup d’escriptors a la xarxa hem realitzat durant aquest mes de setembre. El disparador creatiu era, en aquest cas, una cita d’en Salvador Espriu.
Com en les anteriors experiències, vull ressaltar totes les coses positives que comporta un experiment creatiu d’aquesta mena, augmentat per la dificultat de construir el relat i no “perdre el fil” al ampliar-se el nombre de ments pensants i dits tuitejant sense parar. Així, a més dels habituals Sergi G. Oset, Hugo Camacho, Alícia Gili Abad, Ferran d’Armengol, Edgar Cotes i Miri Quatre, s’han sumat al repte tres escriptors més:
Com sempre, recordar-vos que en els blocs de tots els participants, podeu llegir els seus propis comentaris sobre l’experiència.
En fi, a disfrutar de la lectura. Ah! I si no us heu quedat satisfets, recordeu llegir els altres reptes creatius a l’etiqueta “Cadàvers exquisits”.
Fins la propera, si el Senyor del Temps ens permet seguir jugant...
“On anirà l'home? 
O bé migrarà en massa a l'espai exterior o bé per instint de supervivència, procurarà destruir el seu veí"
                                                               S. ESPRIU 

L'Adolf recordà aquella cita d'Espriu mentre contemplava la Terra des de la finestra del transbordador. Hi anava per primer cop. El primer objectiu ja l'havia assolit. Era un patir constant, una mena de rosec a l'estómac, que connectava pensament i entranyes. Observar el planeta li féu recordar les lliçons d'història de les invasions dels keplerians i els seus opressors, els pterencs. Ser un híbrid d'humà-keplerià havia apartat als seus de les fonts del coneixement galàctic. Ara, les coses havien canviat força. L'Adolf finalment va arribar a la terra. La seva missió era establir contacte amb els éssers humans, així ho va fer.

17/8/13

Un cadàver exquisit via Twitter


Aquest útim mes i mig he col·laborat en un projecte creatiu via twitter. Es tracta d'un "cadàver exquisit" literari, consistent en realitzar un tuit per persona i setmana, amb el hashtag #02DL, per tal de formar un relat. La primera frase, de l'autor David D. Levine, "Portava a la mà una carpeta vermella amb una etiqueta en què es podia llegir TOP SECRET" servia d'inici; el resultat posterior, una auténtica aventura creativa. 
Parlant del procés, agrair als meus companys de viatge "tuitero", ja que ha sigut una experiència enriquidora i que m'ha posat les neurones literàries a treballar, que sovint a l'estiu semblen una mica apagades. 

Aquest cadàver exquisit el podeu llegir (i de pas fer un cop d'ull als escrits dels companys) en els següents blocs:

La màgia de les lletres de l’Edgar Cotes
La meva perdició del Sergi G. Oset
       +3 de la Miri Quatre
       Escrits de l’Home Fosc de Ferran d’Armengol

I ara, després d'aquest preàmbul, aquí us deixo el resultat de l'experiment. També, informar-vos de que gràcies a la feina del company Hugo Camacho, també es pot llegir el relat en la versió anglesa.

Portava a la mà una carpeta vermella amb una etiqueta en què es podia llegir TOP SECRET. Aquesta despertà la curiositat de la gent. Es preguntaven quin secret hi podia amagar. Espionatge, drogues, assassinats… Què sinó? Però ningú no sabia que no tenia res a veure amb tot allò. Yuriy cargolava, amb mans expertes, un kosyak. Les cicatrius, la navalla i els tatuatges, l’assenyalaven com a membre de la Bratva. Però una estranya malformació dels genolls l’obligava a portar un caminar de dansaire que molt sovint negava la seva condició mafiosa. 
Una mà tallada amb manilles. Sang i una maleta desapareguda.
Era l’única manera de què algú s’interessés pel document que hi duia: el seu currículum.
Hi havia un mort i estranyament feia olor de dolç, però ni el gos de la científica s’atrevia a acostar-s’hi… Potser un boig?