Un cadàver exquisit via Twitter

Aquest útim mes i mig he col·laborat en un projecte creatiu via twitter. Es tracta d'un "cadàver exquisit" literari, consistent en realitzar un tuit per persona i setmana, amb el hashtag #02DL, per tal de formar un relat. La primera frase, de l'autor David D. Levine, "Portava a la mà una carpeta vermella amb una etiqueta en què es podia llegir TOP SECRET" servia d'inici; el resultat posterior, una auténtica aventura creativa. 

Parlant del procés, agrair als meus companys de viatge "tuitero", ja que ha sigut una experiència enriquidora i que m'ha posat les neurones literàries a treballar, que sovint a l'estiu semblen una mica apagades. 

Aquest cadàver exquisit el podeu llegir (i de pas fer un cop d'ull als escrits dels companys) en els següents blocs:

La màgia de les lletres de l’Edgar Cotes

La meva perdició del Sergi G. Oset
       +3 de la Miri Quatre
       Escrits de l’Home Fosc de Ferran d’Armengol

Luchando contra el duende de la perversidad de Hugo Camacho

I ara, després d'aquest preàmbul, aquí us deixo el resultat de l'experiment. També, informar-vos de que gràcies a la feina del company Hugo Camacho, també es pot llegir el relat en la versió anglesa.

Portava a la mà una carpeta vermella amb una etiqueta en què es podia llegir TOP SECRET. Aquesta despertà la curiositat de la gent. Es preguntaven quin secret hi podia amagar. Espionatge, drogues, assassinats… Què sinó? Però ningú no sabia que no tenia res a veure amb tot allò. Yuriy cargolava, amb mans expertes, un kosyak. Les cicatrius, la navalla i els tatuatges, l’assenyalaven com a membre de la Bratva. Però una estranya malformació dels genolls l’obligava a portar un caminar de dansaire que molt sovint negava la seva condició mafiosa. 

Una mà tallada amb manilles. Sang i una maleta desapareguda.

Era l’única manera de què algú s’interessés pel document que hi duia: el seu currículum.

Hi havia un mort i estranyament feia olor de dolç, però ni el gos de la científica s’atrevia a acostar-s’hi… Potser un boig?